El pàan bescùt fat in cà
Era una tradizione quella di confezionare il pane in casa e farlo biscottare nel forno di pietra che esisteva nelle cascine. Lo strumento per confezionare il pane era la "gramùla". In ogni cascina poi esisteva qualcuno capace di fare il pane da fornaio, cioè trattandolo col lievito e la farina. E' interessante seguire le varie fasi della lavorazione del pane che trovavano radici nella produzione più antica. Ecco il racconto in dialetto tratto da "èn sòrech de càmpagna e 'n sòrech de cità".
Na vòolta in casìna
i cuntadéen i fìiva
el pàan bescùt
cu'l levàat e la farina.
El levàat da'l furnéer
a'l paées i la cunpràava
e dòpo in de la mìsa
cun la farina i la inpastàava.
I la inpastàava a la séera,
de nòt 'l amalgamàava
e a la matìna prèst
j éera sö ch'i la lauràava.
Gh'ìives de véder
a inpastàa 'l pàan cùme i fìiva:
jöön gióovin cun sö i calsèt biàanch
el saltàava in de la mìsa!
Püsèe 'l saltàava, püsèe 'l calcàava;
mèi 'l éera per la farina e 'l levàat
che i diventàava
sèenper püsèe bèen inpastàat.
Dòpo vìil preparàat a perfesiòon,
el se tajàava a tòch
e gh'éera i pastòon próont
per méter la gràmula in funsiòon.
La gràmula de'l pàan
l'éera na màchina fàta de lègn
che funsiunàava a màan
cun la fòorsa d'i bràs e 'l inpègn.
Chèi che se tacàava a la gràmula
i gh'ìiva de lauràa delbòon
inàans e indrée, sgnaulèent
per fàa diventàa düür el pastòon.
Man màan che 'l pàan el se fìiva
che 'l ciapàava 'l só culùur,
la camìisa de chèi tacàat a la gràmula
l'éera mója slusa de südùur.
Bèen gramulàat e fàt el pàan
el vegnìiva tajàat a panèt,
mìs in sö 'l tàavol in fìila;
gh'ìives de vèder che bèl aspèt!
Intàant el fùurno in casìna
i la scaldàava cun la lègna de rìiva
e quàan dèent gh'éera pö de bràasi,
cun na sgarnèera de frööschi i la puliiva.
Dòpo 'l pàan i la infurnàava
e i dupràava na palèta,
cun tacàat en mànech lóonch
per rivàaghe fina in fóont.
Prìma de sigilàa 'l fùurno cun la mòolta,
i lasàava 'l pòst per le chisóole
che se fìiva cóoser in de 'n dit-e-fàt
per la culasiòon de i fióoi e de le fióole.
El pàan per bescutàase
ghe vurìiva tri dé
e àan se 'l fùurno 'l éera sigilàat,
i la cüràava de nòt e de'l dé.
Na cùta de pàan bescùt
che vegnìiva fóora bòon
l'éera per töta la famìilia
e per el furnèer na gràan cunsulasiòon.
Nella foto un cortile di cascina cremonese degli anni '40 (Foto Archivio CGIL)
© RIPRODUZIONE RISERVATA
commenti